6 de set. 2012

Josep Dot Castany, "en València”, el sereno de Sant Vicenç de Torelló



Josep Dot Castany

En Josep Dot Castany no fou un poeta, ni un músic, ni un inventor..., però fou una de les moltes persones que van viure a Catalunya durant l’inici de la revolució industrial,  cooperant amb el seu esforç diari i anònim a fer el país que ara tenim. Amb ell coneixerem les dures condicions en què es vivia durant la primera meitat del segle XX.

En Josep era el segon de nou germans. Llavors se’ls posava a treballar de ben petits en les diferents feines que hi havia a la pagesia. La seva família provenia de Sobremunt (Osona), i després es va traslladar a vora el Ter, buscant la feina que donaven les indústries tèxtils, concretament a Conanglell.

Quan es va casar va comprar una casa al carrer Serrallonga de Sant Vicenç de Torelló. Llavors la majoria de les cases tenien dues estrades. A sota hi tenien el bestiar, el carro el cavall i les diferents eines pel camp, i també comptaven amb un hort per poder alimentar-se ja que els sous eren molt minsos.

Era costum a la majoria de pobles d’Espanya anomenar amb un motiu als veïns del municipi. Expliquen que un dels seus germans portava una gorra de l’estil de València, amb la que semblava un valencià, i així se’ls va quedar el nom de “can València” de Sant Vicenç de Torelló, que va durar tres generacions.

Una de les seves feines era, doncs, fer de pagès en camps que no eren de propietat sinó llogats. Per conrear els camps comptava amb dues vaques i una arada, i a excepció de llaurar, la resta de feines les feia totes a mà, a força de jornals. L’altre consistia en treballar per l’ajuntament fent diferents tasques: de sereno i, quan calia, d’enterramorts.

El sereno de Sant Vicenç de Torelló

En una època en la que no hi havia despertadors i les dones es llevaven a les quatre del matí per anar a la fàbrica, en Josep, que passava la nit voltant pel poble, anava a picar a cada porta perquè es llevessin amb un pal que tenia una punta metàl·lica que anomenaven “el xuxo”.  Aquestes dones anaven a treballar a peu. Podien fer des d'un, a varis kilòmetres per arribar a la fàbrica, tant era que plogués, nevés o glacés.

“Alabado sea Dios”,  anava cantant en Josep mentre feia de sereno pels carrers de Sant Vicenç.

 “Son las dos, son las tres, son las ...” anava dient les hores durant tota la nit.


Veient-lo a la foto sembla que hagués tingut una vida tranquil·la, sense sobresalts, però no fou així. De tres fills que va tenir només un d’ells va arribar a la vellesa. El més gran se’ls va morir de petit de malaltia, el petit el mataren a la guerra civil, i el mitjà va estar detingut també durant la guerra civil  per ser creient, però finalment fou alliberat. Era molt comú durant la guerra que els soldats agafessin civils sense cap motiu i sense cap judici fossin assassinats a la vora de la cuneta.

Tot i les nombroses adversitats que hagué de superar a la vida, la gent que el va conèixer encara el recorda cantant pels carrers de Sant Vicenç sempre alegre i optimista.



AUTORA DE L'ARTICLE: Rosa Dot Coma (besnéta de Josep Dot Castany)

AGRAÏMENTS: Magda Codina Canal, Margarida Dot Vila, Josep Pujol Camprodon

4 de set. 2012

L'origen del cognom Dot

 

Avui en dia sabem que el cognom Dot té un origen antic i que s'ha estès per tot el món a través dels segles, però alhora que s'estenia, es veia modificat, per tant, es fa difícil de concretar la seva etimologia.

En la història primerenca, quan poca gent sabia escriure i els noms i cognoms de les persones van haver de començar a ésser escrits en els registres oficials, aquests es transcrivien per part d'un escrivà en base a la forma com eren pronunciats i escoltats. Aquest fet podria haver derivat en faltes d'ortografia a l'hora d'escriure el cognom Dot i, per tant, cal tenir-ho present quan es cerca la seva etimologia. 

Així, doncs, el cognom Dot, igual que ha passat amb altres cognoms, ha variat en la seva ortografia, viatjant entre les comunitats, les unions familiars i els idiomes a través del temps. Podem afirmar que es va transformar i va derivar en diferents cognoms a mesura que es va estendre a diferents països, amb diferents idiomes, o mitjançant diverses línies familiars.

La nacionalitat del cognom es fa difícil de determinar, sobretot perquè pot tenir diferents orígens a diferents llocs del món que hagin derivat en el mateix cognom. Per exemple, l'orígen del cognom Dot a Anglaterra sembla que es basa en la forma patronímica (cognoms que deriven del nom del pare) del nom "Dodda, Dudda", utilitzat ja a Anglaterra amb anterioritat al segle setè, i que tindria arrel germànica: "dudd, dodd"(alguna cosa rodona).


Però tot apunta a que la branca catalana prové del cognom "Doto", d'orígen germànic i variant de Dodo, que significa "padrí". Aquest seria el mateix orígen explicatiu de la presència a França del cognom Dot.

No deixeu de fer els vostres comentaris en el blog sobre aquest tema!

30 de jul. 2012

Els Dot a França


A França hi ha 84 entrades a la guia telefònica per al cognom Dot i hi ha al voltant de 250 persones amb aquest cognom.

Aquestes persones estan repartides en 29 departaments. La més alta representació del cognom està en el departament Haute-Garonne.


Font: Familleunie.fr
 

27 de jul. 2012

Antoni Dot i Arxer (1908-1972)


Antoni Dot i Arxer (Olot, Garrotxa, 1908 - Houston, Texas, 1972) fou un polític i empresari català. Va fer els estudis primaris a Olot, però finalment es graduà a la Universitat de Montpeller. El 1926 va fundar la Revista d'Olot i el 1930 el setmanari Acció Ciutadana.


Després de la Conferència d'Esquerres en la que es va constituir ERC el 1931 fou escollit membre del consell executiu, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou escollit diputat per Girona. El 1932 fou nomenat primer secretari del Parlament de Catalunya, i durant la guerra civil espanyola fou director general d'Assistència Social de 1937 a 1939.

En acabar la guerra es va exiliar a França, i d'allí el 1942 marxà a Mèxic, on fundà l'empresa d'assegurances Dot e Hijos y Asociados i participà activament en les activitats de la Comunitat Catalana de Mèxic, on fou vicepresident de l'Orfeó Català de Mèxic i donà suport a la candidatura de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Va escriure Presència (1965).

Font: article de wikipedia.org
 

24 de jul. 2012

Martí Dot i Parellada (1900-1973)


Martí Dot i Parellada (1900–1973) va ser un poeta i metal·lúrgic català.

Biografia

Va néixer en el si d'una família obrera; els seus pares treballaven a la fàbrica de Can Bertrand de Sant Feliu. Va començar a cursar els seus estudis a la seva ciutat natal, però més endavant, els va prosseguir a Sant Joan Despí. Va començar a treballar de molt jove en la metal·lúrgia.

S'inicià en el món de la poesia a través de la lectura dels poetes catalans; tenia predilecció per Jacint Verdaguer i Josep Carner.  A partir d'aquí, va començar la seva incursió en el món literari, presentant les seves composicions poètiques a certàmens i revistes locals. Premiaren un bon grapat dels seus poemes en concurs i jocs florals de Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona, i especialment, Sant Feliu.

«La seva obra és discreta, modesta però d'un alt valor sentimental i emotiu per a tota la població santfeliuenca.»

—Agustí Vilar, "La poesia de Martí Dot", introducció a El centenari de Martí Dot a les escoles 1900-2000.


Encara que el seu corpus creatiu fossin majoritàriament poemes, també cultivà obres teatrals, quadres escènics i guions radiofònics que la majoria resten inèdits.

Dot va finar el 26 de gener de 1973, als 72 anys, a l'entresòl de la casa nº 36 del carrer General Moscardó (ara Pi i Margall).

Pòstumament, es va publicar bona part del seu corpus poètic a Poesies editat per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Premi Martí Dot

Pòstumament, la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu va impulsar també el premi Martí Dot adreçat a poetes joves, amb la intenció de ser una primera plataforma d'impuls a les seves produccions. És per aquest motiu que l'edat dels participants està limitada als 25 anys (fins als 30 anys des del 2010). El guanyador percep un premi en metàl·lic així com la publicació de la seva obra. El veredicte es fa públic en el marc d'una festa literària. Algunes joves promeses que van rebre aquest guardó van ser Vicenç Villatoro o David Escamilla.

Font: article de wikipedia.org

23 de jul. 2012

Pere Dot i Martínez (1885-1976)


Pere Dot i Martínez (1885 -1976) fou un roserista català, un dels grans creadors de roses del món. Moltes de la seves varietats són, encara avui, reconegudes com a rosers únics per les seves característiques i pel que, en el seu moment, van significar: descobriments genuïns i creacions originals.


Biografia

Pere Dot va néixer el 28 de març de 1885 a la finca de la Torreblanca, (Sant Just Desvern), propietat dels marquesos de Monistrol. El seu pare treballava en la remodelació del jardí, que incloïa un petit roserar, i en la modernització dels conreus d’aquesta propietat. La finca està a tocar de Sant Feliu de Llobregat, població on Pere Dot va ser batejat i va anar a viure l’any 1906, i on va desenvolupar, ell i la seva família, la seva vida social i activitat professional.

El seu pare, Simó Dot i Canalias, fill de pagesos, era un reconegut jardiner, amb viver propi, especialitzat en la producció d’arbres fruiters, i tenia relacions comercials arreu d’Europa. A ell es deu la fixació d’una mutació de Sophora: Sophora pendula 'doteana'. L’any 1900 va estar delegat, per la Diputació de Barcelona, per anar a l’Exposició Internacional de París. Casat amb Benita Martínez, va tenir quatre filles (Paula, Carme, Teresa i Pilar) i un fill (Pere).

Amb aquest entorn no és estranya la vocació de Pere cap al món de la jardineria. De jove, a la edat de 16 anys, va treballar amb Joaquim Aldrufeu Arguyol, el primer que va hibridar roses al nostre país (R. Reina Maria Cristina, 1894. R. Joaquim Aldrufeu Arguyol, mort 28 Març 1896) i un dels principals jardiners i viveristes d’aquells temps, de qui va aprendre l’ofici a més de les tècniques del moment relacionades amb els rosers. El 1910, en un viatge per ampliar coneixements, va anar a l’Exposició Universal de Brussel·les (1910) i sembla que va visitar diverses exposicions de flors i professionals del sector. Durant el viatge va passar per París, i al costat del Pont Neuf del riu Sena va adquirir el llibre Les Rosiers de Cochet-Cochet i Mottet: sembla que aquesta va ser una troballa cabdal per a les seves inclinacions cap al món de les roses.

20 de jul. 2012

On podem trobar més persones amb cognom Dot?

Com ja es va comentar en una entrada anterior del blog, els Dot estem concentrats bàsicament a la província de Barcelona, més concretament, a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i Osona.

És a dir, la majoria de branques dels Dot actualment estan establertes en aquestes zones tot i que, evidentment, el cognom també està present en menor mesura a llocs com la comarca del Maresme (és el meu cas) o les Illes Balears, per exemple.

En properes entrades del blog aniré desenvolupant més el tema i comentaré amb detall les diferents branques dels Dot que estan presents als diferents indrets esmentats.

Podeu aportar tota la informació que considereu interessant!

19 de jul. 2012

Dot - Carrera (1916)

Tal i com es va publicar en una entrada anterior del blog, Joan Dot Bruch i Carme Castany Comella es van casar l'any 1877 i van tenir els següents fills: Dolors, Josep, Climent, Lluís Martí, Margalida, Carme, Concepció i Pere.

Lluís Dot Castany es va casar en dues ocasions: en primeres núpcies, amb Francesca Sayós Codina, derivant d'aquest enllaç la branca DOT SAYÓS, i en segones núpcies amb Florentina Triador Roca, derivant d'aquesta unió la branca DOT TRIADOR.

Martí Dot Castany es va casar amb Consòl Vilà Llunell i d'aquest matrimoni sorgeix la branca DOT VILÀ.

Margalida Dot Castany es va casar amb Jaume Vilà Sansalvador i d'aquest enllaç sorgeix la branca VILÀ DOT.

Pere Dot Castany (el meu besavi) es va casar amb Carme Carrera Juvanteny (la meva besàvia) i d'aquesta unió deriva la branca DOT CARRERA.


17 de jul. 2012

Escut heràldic dels Dot




Escut partit. Primer: en or, una àguila, de sable. Segon: a) en or, dues Taus, de sable, posades en faixa; b) també d'or, tres pals ondats d'atzur.

Josep Dot i Antònia Sangles (1810)

Josep Dot i Antònia Sangles es van casar l'any 1810, aproximadament, a Sant Martí de Sobremunt. Un dels seus fills, Pere Dot Sangles, és un dels meus quadravis, és a dir, el pare d'un dels meus rebesavis.



Si hi reconeixeu algun dels vostres avantpassats, no deixeu de fer comentaris!

13 de jul. 2012

Joan Dot Bruch i Carme Castany Comella (1877)

Joan Dot Bruch i Carme Castany Comella es van casar l'any 1877 a Sant Martí de Sobremunt. Un dels seus fills, Pere Dot Castany, és un dels meus besavis.

Reconeixeu algun dels vostres avantpassats? No deixeu de compartir els vostres comentaris! 

 

Pere Dot Sangles i Paula Bruch Tort (1844)

Pere Dot Sangles i Paula Bruch Tort es van casar l'any 1844 a Sant Martí de Sobremunt. Un dels seus fills, Joan Dot Bruch, és un dels meus rebesavis.


Reconeixeu algun dels vostres avantpassats? No deixeu de compartir els vostres comentaris!

12 de jul. 2012

Freqüència del cognom Dot a Catalunya (segons dades de l'IDESCAT de l'any 2010)

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, aquesta és la freqüència del cognom Dot, per comarques:

Per tant, com podreu comprovar, la comarca amb més persones amb cognom Dot és Osona, amb diferència, d'on eren els meus avantpassats Dot.


Freqüència del cognom Dot a Espanya (segons dades de l'INE de l'any 2011)

Segons dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la freqüència del cognom Dot a Espanya, per província de naixement és el següent:


I aquest és el mapa de freqüència del primer cognom:

Com podeu comprovar, sóm ben poquets en comparació amb altres cognoms presents a Catalunya i a la resta de l'Estat: 434 persones són Dot de primer cognom, 339 persones són Dot de segon cognom i només 5 persones tenen el cognom Dot com a primer i segon cognom alhora.

Per altra banda, la majoria dels Dot estan concentrats a la província de Barcelona.