Pere Dot i Martínez (1885 -1976) fou un
roserista català, un dels grans creadors de roses del món. Moltes de la seves
varietats són, encara avui, reconegudes com a rosers únics per les seves
característiques i pel que, en el seu moment, van significar: descobriments
genuïns i creacions originals.
Biografia
Pere Dot va néixer el 28 de març de 1885
a la finca de la Torreblanca, (Sant Just Desvern), propietat dels marquesos de
Monistrol. El seu pare treballava en la remodelació del jardí, que incloïa un
petit roserar, i en la modernització dels conreus d’aquesta propietat. La finca
està a tocar de Sant Feliu de Llobregat, població on Pere Dot va ser batejat i
va anar a viure l’any 1906, i on va desenvolupar, ell i la seva família, la
seva vida social i activitat professional.
El seu pare, Simó Dot i Canalias, fill
de pagesos, era un reconegut jardiner, amb viver propi, especialitzat en la
producció d’arbres fruiters, i tenia relacions comercials arreu d’Europa. A ell
es deu la fixació d’una mutació de Sophora: Sophora pendula 'doteana'. L’any
1900 va estar delegat, per la Diputació de Barcelona, per anar a l’Exposició
Internacional de París. Casat amb Benita Martínez, va tenir quatre filles
(Paula, Carme, Teresa i Pilar) i un fill (Pere).
Amb aquest entorn no és estranya la
vocació de Pere cap al món de la jardineria. De jove, a la edat de 16 anys, va
treballar amb Joaquim Aldrufeu Arguyol, el primer que va hibridar roses al
nostre país (R. Reina Maria Cristina, 1894. R. Joaquim Aldrufeu Arguyol, mort
28 Març 1896) i un dels principals jardiners i viveristes d’aquells temps, de
qui va aprendre l’ofici a més de les tècniques del moment relacionades amb els
rosers. El 1910, en un viatge per ampliar coneixements, va anar a l’Exposició
Universal de Brussel·les (1910) i sembla que va visitar diverses exposicions de
flors i professionals del sector. Durant el viatge va passar per París, i al
costat del Pont Neuf del riu Sena va adquirir el llibre Les Rosiers de
Cochet-Cochet i Mottet: sembla que aquesta va ser una troballa cabdal per a les
seves inclinacions cap al món de les roses.
El 1923 va presentar les seves primeres
creacions: les roses Francesc Corbera, O. Junyent i Margarita Riera. El 1924 va
guanyar el seu primer premi a París, un certificat al mèrit, en el concurs de
roses noves de Bagatelle, amb la rosa Margarita Riera. Entre el 1924 i el 1957
va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit.
L'any 1928, a l’entitat Ateneu
Santfeliuenc, va fer la seva primera exposició de roses a la ciutat de Sant
Feliu de Llobregat, germen del que ha estat l’Exposició Nacional de Roses de
Sant Feliu de Llobregat i que ha perdurat fins ara.
Va ser nomenat fill predilecte (1932) i
medalla d’or de la ciutat de Sant Feliu (1971), i se li dedicà primer un carrer
i després una plaça amb un monument.
L’entorn social de Pere Dot
De jove es va relacionar amb cercles
catalanistes i republicans (Foment República Autonomista, 1909). Un cop
començada la seva activitat com a roserista, es va relacionar amb un ventall
ampli de persones de la societat catalana d’aquell moment i moltes de les seves
creacions van ser batejades amb noms d’aquestes persones, tant de la
intel·lectualitat (roses com: Oleguer Junyent, 1924; Ignasi Iglesias, 1932;
Hermen Anglada, 1933; Apel·les Mestres, 1934; Joaquim Mir, 1940; Francesc
Matheu, 1940; Eduard Toda, 1947...), com de la burgesia (roses com: Li Burés,
1927; Isabel Llorach, 1929; Magdalena de Nubiola, 1932; Francesc Cambó, 1930;
Vídua Verdaguer, 1934...). A través de les seves bones relacions amb la
marquesa de Sástago, es va relacionar amb un sector de l’aristocràcia (roses
com: Cayetana Stuart, actual duquessa d’Alba, 1927; Duquesa de Peñaranda, 1931;
Condesa de Sàstago, 1932; Luis de Briñas, 1932; Carito Mac Mahón, 1934...). El
seu compromís social i les seves idees catalanistes i republicanes, de caràcter
moderat, i el seu arrelament al país, també van donar molts noms a les seves
roses (Catalònia, 1931; Girona, 1936; Lleida, 1936; Àngel Guimerà, 1926; Àngels
Mateu, 1934; Poblet, 1934; Mediterrània, 1943...), així com altres noms
relacionats amb les seves activitats professionals en l’àmbit nacional i
internacional (Francesc Curbera, 1923; Mme. Gregoire Staechelin, 1927; Director
Rubió, 1929; Pedro Veyrat, 1933; Edouard Renard, 1933; Senateur Poitié,
1937...), o de familiars i noms d’entorns vinculats a les seves vivències
personals (Marí Dot, 1927; Mallorca, 1938; Perla de Alcanada, 1944...). Va
impulsar, i en va formar part, l’entitat Els Amics de les Roses, creada a
Catalunya l’any 1931, entitat que va potenciar tant l’afició i el coneixement del
món de les roses al nostre país, com el concurs de roses noves de Pedralbes,
creat l’any 1929 per l’Ajuntament de Barcelona i impulsat pel mateix Nicolau M.
Rubió i Tudurí. A la mateixa entitat i van participar altres roseristes
catalans: C. Camprubí, Blai Munné, Josep Pedrosa, Llorenç Pahissa, entre
d'altres.
Sembla que, entre l’any 1923 o 1925, J.
C. Nicolas Forestier va visitar Pere Dot a casa seva, de la mà d’un amic comú,
Oleguer Junyent. Pere Dot havia dedicat una rosa a Oleguer i en una visita de
Forestier a casa seva, Oleguer la hi va mostrar; l'arquitecte va voler conèixer
l'obtentor d'aquella rosa, i junts van viatjar a Sant Feliu. A la trobada, com
explicava Pere Dot anys més tard, Forestier el va animar a seguir creant roses
i a participar en els concursos de Bagatelle.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la
Generalitat de Catalunya va decretar la protecció dels seus camps de conreu i
la compra, per a les escoles de la Generalitat, de tres mil peus de rosers.
Les relacions internacionals
Ben aviat, a més de la seva
participació en els concursos internacionals, va mantenir relacions amb
nombrosos roseristes (M. Leenders, Kordes, Levequè, Pernet, Hewart, Dikson,
Mallerin, Bucher …) i viveristes d’arreu del món, com, per exemple, val la pena
remarcar que en el catàleg de Hazlewood Bros Ltd. (Austràlia) de 1929 ja
figuren un bon nombre de roses seves (Canigó, Àngel Guimerà, Apeles Mestres,
Marí Dot …). Cal remarcar la seva relació amb els EUA (en l’àmbit comercial amb
Conard Pyle); escrivia o era present amb certa assiduïtat a l’American Rose
Annual i es va relacionar, al llarg del temps, amb el Dr. JH Nicolas, director
tècnic de Jackson and Perkins, que aconsellat per Forestier el va visitar a
Sant Feliu per primera vegada l’any 1925, i amb el Dr. Griffith Buck, amb qui,
després de la Segona Guerra Mundial, va tenir una fluida correspondència. El
1981, el Dr. Griffith Buck li va dedicar una rosa: 'El català.'
Sembla que, primer gràcies als ajuts de
la Generalitat i després al suport continuat dels americans, va poder seguir
treballant i investigant durant la guerra civil, en la qual els seus dos fills,
Simó (1916-2008) i Marí (1918–1994), van ser al front de batalla amb les tropes
republicanes. L’ajut dels EUA va continuar durant la postguerra.
El 1939, un cop ocupada Catalunya per
les tropes franquistes, va presentar la seva primera rosa en miniatura,
Estrellita de Oro, fruit de la seva recerca amb la rosa Indica Mínima
(Chinensis Mínima). La postguerra al nostre país i la Segona Guerra Mundial van
dificultar la projecció nacional i internacional d’aquesta innovació i de la
seva persona.
La recuperació a partir de finals dels anys 40
No va ser fins a finals dels anys 40,
quan el món és començà a recuperar de la guerra mundial, que es recuperaren
també les exposicions de roses a Catalunya i a la ciutat de Sant Feliu de
Llobregat (1949).
Pere Dot culminà la trajectòria de les
roses miniatures l’any 1957, quan va aconseguir la rosa Si, una miniatura entre
els miniatures, considerada la rosa més petita del món.
Amb la reincorporació al negoci
familiar dels seus fills, Simó i Marí, en finalitzar la guerra, Roses Dot va
tenir un moment de gran projecció i creixement fins als anys 70, moment en què,
per qüestions de creixement urbanístic de la ciutat, van dividir el negoci i
Pere i Simó, amb els fills d’aquest (Jordi, Albert i Pilar) es van traslladar a
Vilafranca, i Marí, amb els seus fills (Robert, Víctor i Pere), a Cervelló.
Pere Dot va morir a Vilafranca del
Penedès l’any 1976.
El 1998 la ciutat de Sant Feliu va
començar la creació d’un roserar que porta per nom Roserar de Dot i de
Camprubí.
El 2010, a través d’un projecte de
l’entitat local Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat (creada l’any
2003) es va celebrar el 125è aniversari del naixement de Pere Dot amb
l’objectiu de recuperar, reconèixer i divulgar la seva figura i el seu llegat.
El treball innovador de Pere Dot
Des dels seus començaments, la recerca
de formes, colors i olors, així com l’aclimatació dels rosers a la
Mediterrània, va estar sempre en el punt de mira de Pere Dot.[11] La
introducció de nous colors, com el taronja (Ramón Bach,1938; Maria Peral, 1941)
i el groc pur (Joaquim Mir, 1940,); el treball amb roses de colors pastel
lluminosos (Duquesa de Peñaranda, 1931; Federico Casas,1932), moltes d’elles
bicolors (Golden Sàstago, 1938); la seva recerca a través de Pernetianes
(Isabel Llorach, 1929, Catalònia, 1931, Condesa de Sàstago, 1932 …), R. Moyesii
(Nevada, 1927), Indica mínima (Estrellita de Oro,1940, Perla de Alcanada,1944,
Perla de Montserrat,1945....); la rosa més petita coneguda (Si, 1957); roses
Molsoses, amb la introducció del groc en aquesta tipologia (Golden Moss, 1932);
híbrids de te (com el trep. Mme Gregoire Staechelin, 1927, Pedro Veyrat, 1933.
Angels Mateu, 1934....).[12] Tots aquests treballs i l’obtenció de prop de 180
varietats de roses van fer, han fet, de Pere Dot un roserista innovador de
projecció internacional.
Relació de roses de Pere Dot
Pere Dot va crear un total de prop de
180 rosers; si a aquests afegim els realitzats pels seus successors, resulta
que la família Dot va crear prop de unes 260 varietats de rosers, alguns dels
quals, com el Mme. Gregoiere Staechelin (Spanish Beauty) o el Nevada, van
causar sensació; no tan sols per la seva bellesa i qualitat, sinó també per la
dificultat d’obtenir-los. N’és un exemple l'hibridació de R. Moyesii, qüestió
aquesta, mai aconseguida anteriorment.
Font: article de wikipedia.org
M'ha encantat. Era el meu besavi i no en sabia pas tantes coses... Qui gestiona aquest blog? Es pot saber? Som família?
ResponEliminaLaura Dot
Hola Laura, m'alegra saber que t'ha agradat llegir coses que no sabies sobre el teu besavi. Els meus avantpassats Dot eren d'Osona, per tant, no estan relacionats directament amb els teus avantpassats Dot. Si estàs interessada en saber com es deien els avis del teu besavi Pere, et puc aportar la informació. Una salutació!
ResponElimina